Parròquia de Sant Ramon Nonat

Som a l’octubre: celebrem, entre d’altres festes, la Festivitat de Nuestro Señor de los Milagros així com la Festivitat de la Verge del Pilar, molt arrelades des de fa segles en la religiositat popular. Quan jo era rector a la parròquia Mare de Déu de l’Esperança a Mataró, per la festa de la Verge del Carme (16 de juliol), em van demanar que acompanyés a la barca amb la imatge del Carme per un tomb pel port de Mataró. Molta gent esperava la seva arribada i seguidament es feia (i continua fent-se) una processó. És la religiositat popular. Assistint un any a aquesta processó, em deia un amic pastor luterà: “llàstima que nosaltres luterans –protestants- no tinguem aquestes manifestacions religioses del poble!”. Entenem con “religiositat popular” la modalitat que la fe adquireix en la cultura del poble. “Popular” no indica pas una classe social, sinó el conjunt de persones que viuen la seva fe des d’unes tradicions, costums, expressions religions senzilles… La religiositat popular té el valor d’accentuar la confiança senzilla i humil en Déu, en Jesucrist (per exemple, l’advocació del Señor de los Milagros) o en la veneració de la Verge (Pilar, Carme, Mercè….) i/o als sants/es. La religiositat popular sol estar també molt vinculada al culte als difunts.

Todos sabemos bien que desgraciadamente han desaparecido muchas manifestaciones religiosas y pequeñas tradiciones cristianas. ¿Dónde quedó la bendición de la mesa, del pan, de la comida? ¿Dónde quedó el ángelus o las expresiones cristianas de condolencia ante un fallecimiento? También ocurre que muchas procesiones de Semana Santa han pasado a ser un simple fenómeno turístico… Hoy en día una Semana Santa es importante en una ciudad por el turismo que atrae, no tanto por su contenido cristiano. A esto, añadamos que la Navidad la celebran las grandes firmas comerciales.

Sin embargo, la religiosidad popular tiene también su valor: porque es un modo de expresar la fe del pueblo. Los “belenes” de Navidad, las romerías a las ermitas de la Virgen o de algún santo, las reuniones de las hermandades…. son signos, señales de la fe del pueblo. Y, por otra parte, tampoco somos quienes nosotros para menospreciar y condenar las manifestaciones religiosas de otros pueblos, comarcas y/o países: sus procesiones, hermandades, sus ritos, devociones, etc… Haríamos bien en respetarlas y callarnos. ¿Religiosidad popular, devociones, lugares de encuentros de oración? Bien está; però teniendo en cuenta que la Revelación plena es Jesucristo: lo que Dios nos quería decir se llama Jesucristo.

Dilluns 12 d’octubre: FESTA de la MARE de Déu del PILAR. NO és Festa de precepte, però les Misses seran a les 12h i a les 20h (aquest dia excepcionalment NO hi haurà Missa de 9h).

Dissabte 17 d’octubre: DIA DE L’ARXIPRESTAT. Es celebrarà a la Parròquia Mare de Déu del Port (carrer de Sant Eloi 9 de Barcelona). Les comunitats pastorals de Sants, La Marina, El Llobregat, Samontà, Cornellà i Collblanc-Torrassa som convidats a participar-hi. S’inicia a les 10h30. Hi haurà una acollida, reflexió-xerrada a càrrec d’Eduard Sala (director de Caritas Diocesana), eucaristia i concert de gospel.

Diumenge 18 d’octubre: SOLEMNIDAD de NUESTRO SEÑOR DE LOS MILAGROS. Aquest dia també té lloc la Col·lecta extraordinària del DOMUND.

Dissabte 31 d’octubre, 20h: EUCARISTIA amb la participació activa dels infants de Catequesi de Comunió i de Confirmació.

Ja sabeu que quatre dissabtes a l’any aprofitem l’ús del nostre teatre per gaudir d’una tarda ben agradable i plena d’humor. Són les “gales”, totes elles de caràcter benèfic. Crec que els qui hi hem assistit a alguna de les anteriors gales, hem gaudit realment d’una estona realment distreta i amb somriures a dojo. Doncs bé, aquest octubre n’organitzem dues i al Febrer dues més. Per tant, enguany, els dissabtes 3 i 10 d’octubre tindrem aquestes gal·les on hi participen nombrosos membres de la nostra parròquia, de manera altruista. Aquest mes d’octubre, la recaptació anirà per a Caritas parroquial. Podeu adquirir el ticket (a 10 euros). L’acte és presentat per l’humorista i “showman” Pere Albert, que coneixeu prou bé de les darreres gales i que sempre ‘ofereix per passar una tarda ben amena.

Misses a partir del 15 de setembre: es recupera la missa de diari de les 9 del matí: dies feiners, de dilluns a dissabtes: misses a les 9h i 20h. Diumenges i 24 de setembre (la Mercè): 9h, 12h i 20h.

Despatx parroquial durant Setembre: es torna a l’horari habitual: dimecres i divendres de 18h a 19h30’.

A partir del primer diumenge d’Octubre, es recupera la Missa de 13h dels diumenges.

Durant aquest mes de Setembre estan OBERTES les inscripcions i la informació a la Catequesis parroquial de Comunió i de Confirmació. En horaris de despatx parroquial.

Tot octubre celebrem el “MES MORADO” (vegeu informació especial clicant aquí). Felicitem a la Hermandad de Nuestro Señor de los Milagros per aquest “Mes Morado” i pels seus 34 anys d’existència, que celebren el proper diumenge 18 d’octubre, SOLEMNITAT de NUESTRO SEÑOR de los MILAGROS.

CONFESSIONS: divendres de 9.30 a 10 del matí s’ofereix el Padre Domingo a la capella del Santíssim. Amb el Sr. Rector, principalment dissabtes i diumenges a les 7 de la tarda.

Diumenge 4-Octubre la parròquia acull un concert de diverses corals al temple, en motiu de la Festa Major de Les Corts. Serà a les 18h. Entrada gratuïta.

Estic convençut que el nostre bon Déu ha plorat aquests dies observant l’ofegament del més del centenar (la xifra encara no és exacta) d’infants, de joves i d’adults marroquins mentre intentaven arribar a la platja de Ceuta. S’ha parlat de les causes polítiques d’aquesta catàstrofe: la sentència del Tribunal Suprem dictaminant que no es poden aplicar les “devolucions en calent” als migrants que accedeixen de forma irregular pel mar, els acords d’Espanya amb Algèria per incrementar el subministrament de gas, la concessió de la nacionalitat espanyola als sahrauís que nasqueren abans del 1976 i als seus descendents (doncs fins aquella data el Sàhara era colònia espanyola), el desig del rei Mohamed VI de complaure a Netanyahu i Trump pels seus conflictes amb el govern de Pedro Sánchez. S’han abordat aquestes qüestions una i altra vegada i fins i tot s’han invocat suposades  conspiracions, com un pla amagat per retornar Ceuta i Melilla al Marroc, però gairebé ningú ha donat molta atenció al més del centenar de morts que s’han produït en el mar.

Una xifra només és una abstracció, quelcom llunyà i sense rostre, però darrera d’aquest centenar de víctimes hi ha històries com la de Faten Ben Amar El Azizi, una prometedora futbolista de vint anys que jugava en el Maghreb Atlético Tetuán. Faten no buscava fama ni aventures, sinó una vida millor.

En Marruecos, la esperanza de vida es casi diez años inferior a la de España, el paro juvenil roza el 40%, la renta per cápita bordea los 4.000 euros y el analfabetismo afecta a casi el 25% de la población. Con un sanidad pública muy deficiente, sin subsidios de desempleo y un régimen autoritario y corrupto que persigue a los disidentes, no cabe sorprenderse por el anhelo de emigrar a un país más próspero y libre. 

El passat mes de juny, el papa Lleó va predicar a Canàries el següent: “la Iglesia no puede desentenderse de estas aguas ni de ningún lugar donde el hambre, la sed, la violencia, el miedo o el exilio sigan hiriendo la dignidad humana”. El migrante no es uno más, sino “esa niña que podría ser nuestra hija”. El papel de los cristianos es caminar con esos migrantes cuyos ‘sueños nadie tiene derecho a despreciar’.  El periodista y escritor Sergio del Molino ha señalado que si hubieran muerto cien niños europeos, la sociedad se habría conmovido e indignado, pero las vidas de los niños del Tercer Mundo solo despiertan indiferencia. Desconocemos el nombre de la mayoría de los ahogados, sus historias, las razones de su fallida aventura, el dolor de sus familias. Solo ha salido a la luz el nombre de Faten Ben Amar El Azizi. Su muerte ha adquirido cierta notoriedad por su carácter atípico, pero el resto de las víctimas ya viajan hacia el olvido. En su alocución en Canarias, León XIV formuló una pregunta sobrecogedora: “¿Qué mundo hemos construido, si tantos hermanos tienen que arriesgar la muerte para buscar vida?”. El Papa recordó la famosa aseveración de San Juan de la Cruz sobre el juicio de Dios: “al atardecer de la vida nos juzgará sobre el amor”. Y subrayó que los pobres y los extranjeros son la imagen de Dios. Para Dios, los ahogados no son una cifra, sino hijos y hermanos.